Configuració del color

un nou article que obrirà una serie on intentaré ensenyar les diferents configuracions de photoshop. Intentant en tot moment mostrar com ho faig jo i també alguna explicació perquè creeu les vostres pròpies configuracions. No vull que penseu que es l'única forma de configurar el programa, i segurament no es de les millors. Només es un fil introductori perquè esbrineu vosaltres mateixos quina pot ser la vostra configuració.

Es molt important la gestió del color, hi ha tècnics especialitzats, i les grans empreses procuren no cometre cap error. El procés es llarg i comença en la creació del nou document o quan obrim un d'extern, ja sigui d'un escànner o una càmera digital. No vull dedicar-me a explicar cada pas, sinó mostrar el primer de tot i que al principi, quan no som experts, no li donem importància.

L'automatisme de la configuració de color de photoshop suposa l'inici de la gestió de color adient. Si per exemple el nostre treball implica un treball de 90% amb impressores CMYK, i un cert perfil, que coi fem iniciant el document amb RGB i el perfil sRGB. Això es una clara mostre de la poca optimització del nostre flux de treball.

La configuració del color a photoshop comença aquí:

edit/color settings

després de pitjar sens obrirà una nova finestra amb el títol de “color “settings”, o amb l'idioma que tingueu el programa, la primera opció es un llistat amb tot de configuracions preestablertes. Jo no recomano aquesta opció, principalment perquè no m'agrada massa cap de les combinacions, per tant ara passaré a explicar les diferents opcions.

Espais de treball:

• RGB: aquí jo recomano triar entre dues opcions, AdobeRGB o sRGB. Jo utilitzo adobeRGB, principalment perquè el perfil es més ampli i perquè la meva configuració va dirigida al món de la fotografia on es comença a ser “l'standard” utilitzat, sobretot a la impressió. Però podeu escollir sense cap por sRGB, es més reduït, però si treballeu casi exclusivament per internet us serà mes còmode ja que no tots els navegadors fan gestió de color i saben llegir el perfil adobeRGB, i com sempre moltes de les utilitats de microsoft tampoc, per exemple el visualitzador d'imatges.

• CMYK: jo utilitzo el euroscale uncoated v2.si sabeu quin es el perfil exacte de la vostre impressora o amb la que treballeu normalment la millor opció seria triar-lo.

• Gray: si utilitzeu entorns windows escolliu gray gamma 2.2. en canvi, si sou propietaris de mac, amb algun del seus SO llavors escolliu gray gamma 1.8.

• spot: jo no he fet canvi des de la configuració inicial, no crec que sigui necessari canviar res.

Polítiques de gestió de color:

En tots els casos jo deixo l'opció “preserve embedded profiles”, això vol dir que quan obris un arxiu es mantindrà el perfil amb el que ve l'arxiu. Es important perquè si volem canviar-lo es millor fer-ho manualment per assegurar-nos que l'automatisme no comet un error de conversió.

Jo no tinc activades les opcions de que em pregunti si el fitxer no te cap perfil assignat o no l'ha pogut obrir. Principalment perquè sempre controlo al final del meu treball el perfil amb el que he treballat i vull publicar-lo. En canvi, si preferiu no despistar-vos marqueu les dos caselles corresponents.

Opcions avançades:

per accedir a les opcions avançades em de pitjar en “more options”, o amb l'idioma que tingueu el programa. Després d'accedir-hi, obtindreu unes noves possibilitats de configuració.

• Engine o motor: adobe (ACE) sense cap mena de dubte,es el més utilitat per la gran majoria.

• Intent: jo utilitzo la “relative colometric” o colometria relativa, també es pot utilitzar sense cap por la perceptual, són dos formes de treballar diferents però efectives.

• De les tres opcions següents:
  
  
  
  
  
  
  
  
  • black point compensation: jo la tinc marcada perquè quan convertim d'un perfil a un altre no patim els grisos estranys a les ombres. El que fa es delimitar correctament el rang dinàmic tant del de entrada com el de sortida.
  • Dither: jo el considero important de tenir activat. Quan canviem de perfils de 8-bits es produeix artificis que embruten la imatge omplint-la d'errors, com pot ser transicions de colors abruptes. La contrapartida es que augmentem l'espai de memòria de l'arxiu, però crec que els beneficis són molt importants.
  • Compensate: aquesta opció es totalment opcional. Jo la tinc activa perquè sovint també utilitzo un programa de edició de vídeos d'adobe, adobe after effects. Només es una optimització per qui utilitzem també aquest programa. Us deixo al vostre criteri la utilització d'aquest element.

La reta d'opcions jo les deixaria tal com venen preestablertes.

Fins aquí aquest article que em profunditzat en la configuració del programa. Potser es una mica pesat però amb el temps s'agraeix tenir millor configurat el programa. Sempre podeu guardar les vostres configuracions per compartir-les, o quan heu de formatejar l'ordinador per fer copia de seguretat.

No us deixo cap consell en especial. Aquesta es la meva configuració, potser trobeu una que us escau millor per la vostra feina habitual. Només proposo una forma de tenir configurat el programa per cometre menys errors, a partir d'aquí internet es un sac gegant d'informació.